En naixer, fas un pastiç, que hi ha que torcar presis. 

 

Esperan a la cigonya

ta mare estigué nou mesos

mentres ton pare de besos

l´omplia sense vergonya.

(I es que estava mol contet

pel teu pròxim naiximen)

 

L´au es retardà uns quans dies

puix ya se sap que est assunt

no és exacte ni de llunt

com el tren de rodalies.

(Que per a saber quan passa

pots tornar-te carabassa)

 

Tons pares, fen el bambau,

aguaitaven pel balcò

tremolant-se d´emoció

al vore acostar-se a l´au.

(Que es duya com a regal

un fardo fenomenal)

 

Portava nigat al bec

un mocador color rosa

i en l´interir una cosa

que emetia un fort gemec.

(Perque ya des de menuda

eres ausades cabuda)

 

Presos de curiositar

desnugaren el teixit

trobant-se un bebé arropit

que el mirava descarat.

(El bebé era una femella

que demanava mamella)

 

Eres tu Marta, la nina

que al món aplegava en

i si jugem pel teu bram

eixa fam era canina.

(Era el teu plor la cançó

que reclamava un chuplò)

 

Ta mare, d´aquell paquet

rosat te tragué en seguida,

pero tu, desvergonyida,

t´amollares un bon pet.

(En la mateixa pudor

que una persona major)

 

I ya ficada en farina

per rematar la faena

t´ixqué de davall l´esquena

una mona de fadrina.

(De color negre carbó

com mana la tradició)

 

Mes a pesar del desastre

digué ta mare feliç:

"!Ya has fet el primer pastiç

pero caram, quin empastre!"

(I aquella caca pudenta

te llevá en aigua calenta)

 

Queda per tan demostrat

que els ulls materns, per enchís,

convertixen en pastiç

lo que és caca en realitat.

(Mare no hi ha mes que una

i és de sos fills la fortuna)

 

Saludos.
La Delegación.